Taxonomia del llop

L'avenç en l'estudi de la genètica ja va obrir, en el seu moment, la caixa de pandora dins el col·lectiu científic. Moltes de les espècies i/o subespècies  de llops que en el passat més proper van formar part de la classificació taxonòmica convencional; en l'actualitat s'han revisat atès que l'anàlisi d'ADN mitocondrial suggereix una revisió dels taxons gènere i espècie.

Des del Centre SIGNATUS , hem realitzat una recerca bibliogràfica i, malgrat que l'estudi dels origens o les línies evolutives dels llops és motiu de confusions, revisions constants i / o controvèrsies desencadenants de desacords per part de genetistes i taxonomistes, hem intentat ordenar i exposar la corresponent informació en base a l'acceptació més unànime .

Podríem atrevir-nos, doncs, a exposar l'acceptació de 13 subespècies del llop gris repartides pel món, més el gos (C.l.familiaris) com a llop domesticat.

Els llops eurasiàtics, a diferència dels americans, posseeixen les mandibules més curtes, solen ser de menor mida i el color marró és més generalitzat.

Descrivim morfologies, mides, colors..., com diferències entre les subespècies de llops.

Aquestes notables diferències són conseqüència dels processos adaptatius derivats del clima, l'alimentació, l'entorn, l'aïllament geogràfic (alopatria) i tot com a resultat de l'àmplia distribució de l'espècie per tot l'hemisferi nord.

​

    ©  GRUP SIGNATUS 2019. Tots els drets reservats. Política de privacitat. 

​