Què és una estació biològica?
Les estacions biològiques són centres de recerca científica i conservació de l'entorn natural on l'estació es troba emplaçada. Els treballs de recerca i plans d'acció que desenvolupen les estacions permeten recol·lectar informació detallada de la fauna i flora de l'espai natural en qüestió i conservar la seva biodiversitat. Les estacions també són escenaris de formació constant per a estudiants, científics, divulgadors, naturalistes...
L’Estació Biològica de Tinejdad Georges Cuvier
L’estació de Tinejdad Georges Cuvier està situada al Marroc, al terme de Tinejdad, més concretament a El Khorbat, a la baixa vall del Todra. El Khorbat és un alcàsser construït a mitjans del segle XIX de gran valor històric que està envoltat d’un entorn paisatgístic privilegiat i divers, com ho demostra la presència del desert, l’oasi, i les abruptes i majestuoses parets del Todra.
L'estació biològica és de recent creació, ha estat una iniciativa ideada pel Centre d’Estudi i Divulgación del Llop Signatus i fet possible gràcies a la voluntat de persones com en Josep Maria Escofet, en Roger Mimó i l’Ahmed Ben Amar.
Mitjançant la recerca científica, l'estació biològica té com a principal finalitat promoure la formació i l’educació ambiental al servei de la conservació del llop daurat (Canis anthus Cuvier, 1820) en particular i de la biodiversitat en general.
Aquest cànid també conegut com a llop africà o llop senegalès i anomenat ddib en àrab, és un animal odiat, perseguit i caçat, tant per atacar al ramat com per motius religiosos.
Els primers estudis a Àfrica es van dur a terme per naturalistes de països colonialistes, ens situem l’any 1820. És en aquest moment, quan el naturalista Georges Cuvier (1769-1832), considerat el promotor de l’anatomia comparada, anomenà a un d’aquests cànids com a llop senegalès, incloent-lo en el primer volum de la seva obra Histoire naturelle des mammifères amb el nom científic Canis anthus. A Cuvier li devia semblar que aquell animal que havia observat necessitava una denominació científica diferent de la descrita l’any 1758 per Linné com a xacal o com a llop. Així doncs, amb la denominació de Canis anthus, Cuvier va rebutjar la possibilitat que aquell cànid fos una variant del xacal comú (Canis aureus) o el llop gris (Canis lupus).
Després de la mort de Cuvier, la comunitat científica va suggerir nombrosos canvis en la classificació del llop senegalès. Entre els científics que proposaren canvis trobem el naturalista i anatomista anglès Thomas Henry Huxley (1825-1895), conegut com el Buldog de Darwin per la seva fèrria defensa de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin. Huxley, apostava per l’existència d’una subespècie de llop gris, el llop africà (Canis lupus lupaster).Advocaren també per C.l.lupaster d’altres experts contemporanis com Ferguson, el 1981, i Urios, el 2012. Aquest últim, basant-se en observacions fetes a través del fototrampeig a l’Atles Mitjà marroquí. Les imatges capturades d’exemplars visiblement més grans que xacals es van convertir en tota una fita, ja que, fins al moment, només es tenia constància d’autèntics llops a Egipte i Etiòpia gràcies als resultats obtinguts l’any 2011 per un equip de científics de les universitats d’Òxford, Addis Abeba i Oslo. Així, les publicacions de l’investigador Vicente Urios i els seus col·laboradors foren tot un descobriment per la ciència. Semblava confirma-se la presència de llop gris a Àfrica. L'any 2015 però, el Dr. Urios i el seu equip, en col·laboració amb investigadors marroquins de la Universitat Chouaib Doukkali de Jadida, aconsegueixen nous resultats genètics, diferents dels obtinguts el 2012. En aquests estudis observaren que, tot i mostrar importants diferències en els patrons de forma, pes i cloració, totes les poblacions que s’havien anat anomenant indiscriminadament llops o xacals, presentàven un ADN tant mitocondrial com un ADN nuclear molt semblant, que demostraria que totes pertanyen a una sola espècie, concretament Canis anthus (llop daurat africà). La mateixa espècie que classificà Cuvier el 1820.
Actualment, C. anthus se separa en tres subespècies:
1.- Canis anthus anthus (Cuvier,1820) llop daurat senegalès. 2.- Canis anthus lupaster (az,1833) llop daurat egipci. 3.- Canis anthus bea (Heller,1914) llop daurat del Serengueti.
De l'article “Llops grisos a l'Àfrica?” Per Ignasi Castellví. Revista Lykos, nº4. Setembre 2021.
Llops a l’Àfrica?
Què és una estació biològica?
Les estacions biològiques són centres de recerca científica i conservació de l'entorn natural on l'estació es troba emplaçada. Els treballs de recerca i plans d'acció que desenvolupen les estacions permeten recol·lectar informació detallada de la fauna i flora de l'espai natural en qüestió i conservar la seva biodiversitat. Les estacions també són escenaris de formació constant per a estudiants, científics, divulgadors, naturalistes...
L’Estació Biològica de Tinejdad Georges Cuvier
L’estació de Tinejdad Georges Cuvier està situada al Marroc, al terme de Tinejdad, més concretament a El Khorbat, a la baixa vall del Todra. El Khorbat és un alcàsser construït a mitjans del segle XIX de gran valor històric que està envoltat d’un entorn paisatgístic privilegiat i divers, com ho demostra la presència del desert, l’oasi, i les abruptes i majestuoses parets del Todra.
L'estació biològica és de recent creació, ha estat una iniciativa ideada pel Grup Signatus i fet possible gràcies a la voluntat de persones com en Josep Maria Escofet, en Roger Mimó i l’Ahmed Ben Amar.
Mitjançant la recerca científica, l'estació biològica té com a principal finalitat promoure la formació i l’educació ambiental al servei de la conservació del llop daurat (Canis anthus Cuvier, 1820) en particular i dels cànids en general.
Aquesta especie també coneguda com a llop africà o llop senegalès i anomenada ddib en àrab, és un animal odiat, perseguit i caçat, tant per atacar al ramat com per motius religiosos.
Llops a l’Àfrica?
Els primers estudis a Àfrica es van dur a terme per naturalistes de països colonialistes, ens situem l’any 1820. És en aquest moment, quan el naturalista Georges Cuvier (1769-1832), considerat el promotor de l’anatomia comparada, anomenà a un d’aquests cànids com a llop senegalès, incloent-lo en el primer volum de la seva obra Histoire naturelle des mammifères amb el nom científic Canis anthus. A Cuvier li devia semblar que aquell animal que havia observat necessitava una denominació científica diferent de la descrita l’any 1758 per Linné com a xacal o com a llop. Així doncs, amb la denominació de Canis anthus, Cuvier va rebutjar la possibilitat que aquell cànid fos una variant del xacal comú (Canis aureus) o el llop gris (Canis lupus).
Després de la mort de Cuvier, la comunitat científica va suggerir nombrosos canvis en la classificació del llop senegalès. Entre els científics que proposaren canvis trobem el naturalista i anatomista anglès Thomas Henry Huxley (1825-1895), conegut com el Buldog de Darwin per la seva fèrria defensa de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin. Huxley, apostava per l’existència d’una subespècie de llop gris, el llop africà (Canis lupus lupaster).Advocaren també per C.l.lupaster d’altres experts contemporanis com Ferguson, el 1981, i Urios, el 2012. Aquest últim, basant-se en observacions fetes a través del fototrampeig a l’Atles Mitjà marroquí. Les imatges capturades d’exemplars visiblement més grans que xacals es van convertir en tota una fita, ja que, fins al moment, només es tenia constància d’autèntics llops a Egipte i Etiòpia gràcies als resultats obtinguts l’any 2011 per un equip de científics de les universitats d’Òxford, Addis Abeba i Oslo. Així, les publicacions de l’investigador Vicente Urios i els seus col·laboradors foren tot un descobriment per la ciència. Semblava confirma-se la presència de llop gris a Àfrica. L'any 2015 però, el Dr. Urios i el seu equip, en col·laboració amb investigadors marroquins de la Universitat Chouaib Doukkali de Jadida, aconsegueixen nous resultats genètics, diferents dels obtinguts el 2012. En aquests estudis observaren que, tot i mostrar importants diferències en els patrons de forma, pes i cloració, totes les poblacions que s’havien anat anomenant indiscriminadament llops o xacals, presentàven un ADN tant mitocondrial com un ADN nuclear molt semblant, que demostraria que totes pertanyen a una sola espècie, concretament Canis anthus (llop daurat africà). La mateixa espècie que classificà Cuvier el 1820.
Actualment, C. anthus se separa en tres subespècies:
1.- Canis anthus anthus (Cuvier,1820) llop daurat senegalès. 2.- Canis anthus lupaster (az,1833) llop daurat egipci. 3.- Canis anthus bea (Heller,1914) llop daurat del Serengueti.
De l'article “Llops grisos a l'Àfrica?” Per Ignasi Castellví. Revista Lykos, nº4. Setembre 2021.
